Amb T de tu

Fins ahir tenia el blog mig abandonat i ara escriuré dos dies seguits. Incoherència total, ho sé.
Fa poca estona he tornat a casa, és un descans ser lluny d'aquella xafogor tarragonina. He dormit tres escasses hores però no tinc són. El meu cap treballa, reflexiona i associa idees a una velocitat vertiginosa i m'agradaria poder evitar-ho. M'agradaria ser capaç de poder saborejar cada moment d'aquests sense haver de pensar en el que pot passar. Espero que aquesta vegada sigui la bona. Ahir vaig tenir-te al cap mil i un moments. Vaig pensar en els mil i un missatges que t'hauria pogut enviar - les mil i una excuses per tenir notícies teves -. La por que et puguis cansar de mi em va aturar, i espero que per bé.
L'hora de sopar va ser un dels moments més crítics si així se'n pot dir. Entre amanides de formatge, tallarines acompanyades de quelcom molt poc agradable a la vista i un brownie de xocolata, no van poder fer que no pensés força amb tu.
Necessito una altra abraçada...


En definitiva, amb T de tu, de ganes de veure't...


Està sonant cançó d'Osman de mar i cel "gronxar-me tant però no als seus braços"




montse

Felicitat

És la primera vegada en molts dies que m'he llevat amb una rialla d'orella a orella. Em sento bé, sóc feliç. Malgrat portar alguns dies anant a dormir a hores intempestives per ser entre setmana em sento plena de vida.
Els mal de caps que m'havien fet donar mil i una voltes a tot plegat aquests últims dies han desaparegut i ahir per primer cop en molt de temps - potser per primer cop en sempre - vaig ser jo qui va dir "no et rallis". 
Sonarà egocèntric, però estic radiant! Ara mateix tinc unes ganes de viure la vida i de ser feliç immenses!
Les següents ratlles van per tu. Dubto que les llegeixis. Igualment les escriuré...
Ets de les millors coses que m'han passat darrerament. Saber que tinc algú com tu vora meu és motiu suficient per seguir endavant aquells dies que tenen un to més gris. M'agrada que em vinguis a busca per anar a fer un cafè a l'hora que gairebé tothom se'n va a dormir. M'agrada veure't somriure, cada rialla que em regales m'omple de vida. M'agrada que em facis tocar de peus a terra quan tinc un moment llunàtic. M'agrada abraçar-te i que m'abracis. M'agrada que m'ensenyis a gaudir de cada petit instant que ens regala la vida. M'agrada ensopegar amb tots els graons, portes i mobles que em trobo pel mig i que tu te n'enriguis. 
Quan m'abraces em sento protegida, sento que cap cosa no és prou important com per no viure al màxim. Sé que a partir d'ara quan et necessiti hi seràs sempre. Que em podré seguir perdent en les teves abraçades quan el món que m'envolta sembli girar-me l'esquena. Que hi seràs.
Sé que no vols que t'ho digui, però... gràcies.
Vull que sàpiguis que jo també hi seré sempre "no marxo, estic aquí amb tu". Segur que aquesta frase et sona.


I a voltes la vida ens sorprèn i ens dóna l'oportunitat de conèixer persones incrïebles. Persones que apareixen d'un dia per l'altre i amb qui aconseguim forjar una amistat a prova de bomba. Amics dels de veritat.


Amb ganes de seguir creant moments màgics...




Toquem de peus a terra i tornem a la realitat! Tinc una maleta per acabar de preparar, he de dinar ni que sigui molt d'hora i he d'anar a Tarragona. M'espera un dissabte de pubillatge i molt possiblement un diumenge de ressaca! C'est la vie!


Montse


PD: està sonant La meva terra és el mar...