Abans de posar-me a escriure he llegit la darrera actualització que havia fet en el blog. Les sensacions que tenia llavors són pràcticament el pol oposat a les que tinc ara. La il·lusió i esperança d'aquell moment no sé on són. Fa alguns dies que les busco i no aconsegueixo trobar-les. El mòbil m'incita a trucar-te o a enviar-te un missatge. Fa dies que matenim una lluita aferrissada i gairebé sempre guanya ell. Sóc feble. Ho sóc més del que em pensava.M'estic adonant que trobo a faltar coses que mai he tingut. Sento nostàlgia de no vibrar amb allò que mai m'ha fet vibrar. Em fa ràbia saber que et tinc més a prop del què mai t'havia tingut i que no et tinc amb mi. Per molt que intenti negar-ho i fer veure que no és veritat, per molt que intenti convencer-me a mi mateixa que no pot ser, a hores d'ara ja és inevitable...
Buscant aquell instant en que em perdo en una de les teves abraçades...
Montse
