Crec que també toca fer balanç, pensar en totes aquelles coses que s'han incorporat de nou a la meva vida i amb aquelles que, voluntàriament o no, he deixat enrere. Aquests tres mesos no he escrit tant com m'hauria agradat fer-ho; he llegit bastant més del què em pensava, però no pas els meus llibres; he conegut moltíssima gent nova, he après a valorar la feina que la mare fa a casa... la meva vida ha canviat molt. De tot plegat em quedo amb la gent que he conegut. Per primera vegada en molt de temps he sentit que estava amb gent bastant semblant a mi. Sempre m'havia sentit, no sé, desplaçada tampoc és la paraula, podria dir que no acabava d'encaixar amb el meu grup. Tots ells s'avenien a la perfecció, i jo, sense saber per què, queia bé a tothom i no acabava d'encaixar del tot amb ningú. Potser d'aquí quatre dies quan algú de la colla es passsi pel meu blog, cosa que dubto molt, m'hauré d'empassar aquestes paraules. En aquest moment és el que penso i tinc la necessitat d'escriure-ho. Aprendre a conviure amb tres persones més és divertit. Intentar que encaixin les manies de cadascú costa, però té la seva gràcia.Amb les companyes de pis he establert uns vincles increïbles, es fan apreciar. Embruten mitja cuina per fer-se el berenar, no es recorden de baixar les escombraries, et fan soroll quan vols dormir, et tiren draps de cuina d'una banda a l'altra, et monten festes erasmus al pis... L'ambient m'agrada.
De la gent de la universitat només puc dir-ne que són genials. Som tan iguals i tan diferents a la vegada! Trobar-los a ells ha estat una gran sort.
De la gent de la universitat només puc dir-ne que són genials. Som tan iguals i tan diferents a la vegada! Trobar-los a ells ha estat una gran sort.
El pubillatge ha estat un element clau. Aquell dissabte 25 de setembre quan anava cap a Figueres no m'imaginava de cap de les maneres que em canviaria tan la vida. Es fan estimar tant que cada cap de setmana tens necessitat d'agafar el cotxe i fer els quilòmetres que calguin per veure'ls. De cadascú d'ells n'he après alguna cosa. És veritat que fa poc que ens coneixem, però quan els he necessitat en aquestes últimes setmanes no m'han fallat. M'agradaria poder dir el mateix d'altres "amics". La vida consisteix en anar passant pàgina i suposo que en les vides d'alguns d'ells formo part d'aquella pàgina que van passar al setembre quan van començar aquesta nova etapa. Jo no sé perquè però tinc la mania de seguir escrivint i alhora anar rellegint les pàgines del darrere perquè no m'oblido de tots aquells que en formen part. Espero fer-me gran d'una vegada i aprendre a que aquestes coses no m'afectin tant.
Demà arribaré a Solsona, me n'aniré a entrenar i després a la pre-estrena dels pastorets. Necessito sortir de casa una tarda per anar enlloc i arribar al vespre tenint la sensació de que he aprofitat el temps. Tinc ganes de fer aquell munt de cafès que han quedat pendents des del setembre. Tinc ganes de llevar-me i fer el que em vingui de gust.
Montse
Està sonant "queda't amb mi"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada