Diumenge de Pasqua

Diumenge de Pasqua. D'aquí una estona cap al teatre comarcal, als Premis Drac 2011. Demà tocarà fer la maleta i baixar cap a Barcelona per reprendre la rutina. Tinc l'estranya sensació que fa molts dies que estic a casa, suposo que les circumstàncies han fet que el temps anés a passes de puça aquests últims dies. Per sort, de mica en mica, algunes estones tornen a passar ben de pressa. Senyal que la normalitat treu el nas. Ja tocava. Amb només trenta-set dies veure buides dues cadires a taula, costa molt d'entendre. Espero que des d'allà on siguin ens ajudin a acceptar allò que de cap manera volem entendre.
En moments així veig com d'importants són els amics. Són els únics que han aconseguit arrencar-me algun somriure aquests últims dies.
De vegades, però, els moments agradables que aconsegueixen fer-nos oblidar tot allò que ens capfica, ens els regalen persones que fa poquet que formen part de la nostra vida. Una simple ganyota o una rialla d'orella a orella ens fa sentir vius i ens torna les ganes de fer coses i de seguir endavant. Gràcies, gràcies...


Gràcies de tot cor per fer que aquests dies tan complicats hagin estat un mica més fàcils.

Montse