Han canviat tantíssim les coses des de la darrera vegada que vaig escriure aquí al blog... llavors, els dos, tres o quatre dies que se t'empassava el món es veien compensats amb les petites estones que passàvem els dos. Aquell somriure tendre i afectuós que em regalaves cada cop que em veies, s'ha tornat un somriure de compromís, i això no m'agrada. No m'agrada i em fa mal.
No puc estar més matinades voltant mentre espero la trucada que m'has promès mentre sopava i que mai arriba. No puc viure pendent de quan sona el telèfon per si ets tu. No puc estar vivint de dilluns a dijous esperant el divendres pel simple fet de poder-te veure. Necessito trobar un equilibri que ara mateix, vora teu no tinc. I em fa molt mal tot plegat, perquè encara t'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada