I un dia, de cop i volta,m'adono que allò que realment buscava i volia estava just al costat d’aquella persona per qui lluitava. M'adono que la persona que va evitar que em mengés un tamboret un dissabte qualsevol a altes hores de la matinada, d’alguna manera forma part de la meva vida des d’aquell moment. M'adono que aquella nit, en aquell concert, vaig fer servir un ron amb coca-cola com a excusa, per a poder parlar amb tu. Que aquell joc tonto “de qui anava més torrat” va ser una pèssima excusa per aconseguir el teu mòbil. Que des que et vaig enviar un primer missatge dient-te que me n’anava a dormir, sabia perfectament que no seria l’últim. Que des que et vas esperar darrere “del meu arbre” res més ha estat el mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada