L’expressió subtil d’un sentiment de país enmig de versos i notes
24 d’abril de 2011. És diumenge de Pasqua. El cartell de l’acte crida l’atenció d’una manera elegant i alhora discreta. Els finestrals que donen al carrer n’estan plens. Són dos quarts de nou del vespre i el Teatre Comarcal del Solsonès comença a omplir-se de gent. A la taquilla s’estan venent les darreres entrades i els membres d’Òmnium Cultural del Solsonès, que és qui organitza aquesta moguda, van d’aquí cap allà sense parar. La tercera edició dels premis Drac ha de ser un èxit.
L’edició d’enguany compta amb la col·laboració de personatges mediàtics coneguts arreu dels països catalans. El periodista Xavier Solà serà el mestre de cerimònies de l’acte i la Presidenta d’Òmnium Cultural, la senyora Muriel Casals, també hi participarà. Això no obstant, el que sens dubte és la cirereta del pastís dels Drac 2011 és l’actuació musical que l’ha de clausurar: l’actuació de Pep Sala “ La taverna d’Old John”.
Quan falten cinc minuts per les nou, la gent comença a entrar i s’acomoda a les seves butaques. Unes 300 persones omplen la platea. Per no faltar a la tradició solsonina de no començar mai a l’hora, són les nou i deu quan s’apaguen els llums de la sala. Ara sí, senyores i senyors, benvinguts a la tercera edició dels Premis Drac.
Els premis Drac són una de les tres cites anuals d’Òmnium Cultural del Solsonès
En Xavier Solà enceta l’acte explicant el que moltes de les persones que estan al públic es deuen preguntar: “ Per què aquests premis?” i “Per què Drac?”. Una bona manera de començar. Òmnium Cultural del Solsonès va néixer el setembre del 2007 i des de llavors es va marcar tres dates clau al calendari. La primera és la festa de Sant Galderic, patró de la pagesia, que fa referència a la tradició agrària de la comarca. La segona, la Diada dels Països Catalans i l’arribada de la Flama del Canigó, que coincideix amb l’encesa de les fogueres de Sant Joan el 23 de juny. La darrera de les cites és la que pels voltants de Sant Jordi fa que es convoquin uns guardons nacionals de literatura catalana de poesia i relat curt: els premis Drac. L’objectiu de la convocatòria és estimular l’escriptura en català i recolzar la cultura del nostre país i, per què no dir-ho, situar Solsona al mapa. Les obres presentades al certamen són valorades per un jurat altament reconegut i el guardó que es lliura és el símbol dels premis, una escultura amb forma de cua de drac, tallada en pedra del Solsonès i dissenyada pel joier solsoní Vicenç Jané. La gent d’Òmnium van escollir “drac” perquè aquest ésser fantàstic forma part de la tradició catalana i solsonina; és la força i s’identifica amb Sant Jordi, Patró de Catalunya. Aquesta tradició i força que se simbolitza amb el drac, és la que Òmnium necessita perquè aquest certamen de poesia i narrativa esdevingui patrimoni cultural de llarga tradició.
Per vèncer un dels dracs que ens persegueix, Espanya, hem de ser forts
Un cop situats en el context de la cerimònia, la senyora Muriel Casals pren la paraula i reconeix la gran tasca que està realitzant la seu local d’Òmnium al Solsonès així com també l’entitat en si que aquest any celebra el seu cinquantè aniversari. Casals mostra el seu rebuig envers el tracte que està rebent Catalunya en aquests últims mesos : “Ens cal molta força i molta gent per seguir lluitant contra un dels molts dracs que ens persegueixen, i un d’aquests dracs és Espanya”.
A continuació, en Ramon Segués i Coromines, president d’Òmnium al Solsonès, agraeix la feina a tots aquells que han fet possible aquesta edició, en la qual han participat noranta-tres obres, i destaca la voluntat de seguir treballant perquè “els Drac” puguin ser un referent.
Abans de conèixer els guardonats d’aquesta edició es projecten “El préstec” i “Profidiosa Nostàlgia”, els treballs guardonats l’edició passada que han estat convertits en curtmetratges pel Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya . Són obres de gran qualitat. A més d’un dels que seuen a la sala els salten les llàgrimes. Ara, ha arribat el moment de conèixer el nom dels guanyadors dels Drac 2011 i de palpar de prop aquestes obres. El barceloní Marc Farràs en la modalitat de relat curt i el balaguerí Francesc Culleré en la de poesia han estat els reconeguts.
S’obren els llums. Quinze minuts de pausa. La gent aprofita per sortir a estirar les cames, per parlar o per felicitar els guardonats. Mentrestant, l’escenari del teatre aixeca el teló i “ la taverna d’Old John” va prenent forma.
Pep Sala: “Vaig formar part d’una magnífica aventura que es deia SAU”
La sala queda de nou a les fosques. Comença el concert de Pep Sala. L’artista, acompanyat de cinc músics més, és capaç d’abduir completament el públic, ningú gosa moure’s de la cadira. La violinista que l’acompanya mostra una destresa increïble, és capaç de ballar a ritme de country mentre segueix tocant el violí. Entre cançó i cançó, els comentaris amb un toc humorístic que fa en Pep arrenquen somriures de complicitat i admiració d’entre el públic. El punt àlgid de la nit arriba quan Sala diu “ jo vaig formar part d’una magnífica aventura que es deia SAU”. És just en aquest moment quan als més grans se’ls humitegen els ulls recordant el grup de la seva adolescència, i els més joves somriuen pensant en aquella cançó que molts consideren la millor cançó d’amor que s’ha escrit mai en català. Els Drac 2011 acaben amb les darreres notes de El tren de mitjanit i Boig per tu.
Una copa de cava i una estona d’agradable conversa esperen el públic al hall del teatre. Són tres quarts d’una de la matinada.
