La vida a la universitat és fascinant. No hi ha dia en què la quotidianitat de les classes, l'entorn i els nous companys ( alguns ja amics) deixin de sorprendre'm.
La gent d'aquí és una passada. Són capaços de fer-se apreciar més que d'altres amb qui havies estat pràcticament tota la vida anant a classe junts. Persones que es miren el món amb una prespectiva molt semblant a la meva, i això és fantàstic.
Un pilot de canvis, estímuls nous, sensacions fins ara desconegudes... una experiència que sens dubte marcarà un abans i un després.
Tot i això, la gent de Solsona són una baula essencial de la cadena. Els vespres escrivint i responent correus en són un clar exemple.
Ahir primera "disbauxa" de la nova vida com a universitària amb cara i ulls. Una passada...
L'altra cara de la moneda: les peripècies per mantenir els ulls oberts i parar un mínim d'atenció a classe d'història aquest matí. Sort que de tant en tant algun vídeo estrambòtic em cridava l'atenció i em desvetllava.
En fi, que tot el què estic vivint aquests dies no té preu...
i el que queda per viure encara, Montse!
ResponEliminaCom molem...
ResponElimina