" MENYS ÉS MÉS "

PERE CUADRENCH I TRIPIANA

Va néixer el dia de Sant Jordi de l’any 1984.

Ocupa el càrrer de Macip Major de l’Agrupació de Geganters de la Ciutat de Solsona des del 2004 i està estretament vinculat amb moltes entitats solsonines. 

El setembre passat va publicar el llibre “ Homes de Terra i Foc : els Trabucaires de Solsona” del qual n’era coautor.

El Pere amb l'àliga de Solsona (2008)

·         Estudis :Arquitectura

·         Principals afeccions : vinculades amb l’art: literatura, cinema, escriptura, pintura i  la música

·         Un llibre: El Codi da Vinci

·         Una pel·lícula: qualsevol de la saga Indiana Jones

·         Una cançó : A la Cabana del Vinyet de Roger Mas

·         Menjar preferit: sushi

·         Una virtut: la il·lusió

·         Una cosa que t’agradaria canviar: em capfico massa, molt pensatiu

·         Un lloc del món on t’agradaria viure: Nova York

·         Un somni: viure als Estats Units

·         Un viatge:  Xina

·         Un moment que t’hagi marcat d’una manera especial: el dia que em van regalar el meu primer saxo

·         Un racó de Solsona: el racó del carrer de les Campanes i el Claustre de la Catedral.

·         Citació cèlebre:
 “Odio la realitat però és l’únic lloc on et donaran un bistec per dinar” Woody Allen

“Menys és més” Mies Van der Rohe

Quins motius et van dur a ocupar el càrrec de Macip Major?

Va ser bastant casual. El Macip d’aleshores deixava el càrrec i jo feia dos anys que estava a la junta quan se’m va plantejar l’oportunitat . Era molt jove, tenia vint anys. Es van reunir una sèrie de casualitats, que van fer idoni que m’ho plantegés. Es pot dir que va ser fruit de la casualitat.

L’experiència de ser Macip què t’ha aportat personalment fins al dia d’avui?

El que valoro més és que m’ha permès entrar en contacte amb molta gent de diferents àmbits, gent de llocs de molta responsabilitat: alcaldes, administradors eclesiàstics, entitats de Solsona, geganters… Intentes escoltar-los a tots i trobar la resposta als reptes que et plantegen.

Què creus que té el folklore solsoní que el fa diferent?

A Solsona ens el creiem, és autèntic i genuí; no és artificiós. Moltes localitats presumeixen de tenir un vast folklore, cosa que està molt bé; però aquí sempre ha existit i això es nota en la manera de fer, la bellesa de la posada en escena, les figures, la música, la història, els geganters…

Si et fessin escollir un element del folklore solsoní amb quin et quedaries?

Amb el Gegant Vell i el Drac. El gegant és el que ha anat conservant la seva fisonomia, és un solsoní de 300 anys. Si tiréssim tres cents anys enrere i li demanéssim a un nen com era, segurament ens el descriuria d’una manera molt igual a com és ara.
El drac és una peça original de 1692 i té un valor incalculable. Artísticament és una obra culta i d’alt refinament ja que en aquells temps els elements folklòrics eren fets per la classe popular i el nostre drac va ser fet a Solsona per els artesans.  Per això s’hi va aplicar un art més culte.

Un grup de joves d’aquí Solsona està impulsant una colla castellera. Creus que té futur?

A Solsona hi ha molt dinamisme i molta riquesa d’activitats. És una ciutat amb un nombre d’habitants modest i això fa que les activitats noves necessitin un treball al darrere i molt d’esforç.
Al ser una tradició popular no arrelada aquí els seus impulsors hauràn de treballar molt per tirar-la endavant, i més els castells perquè és necessita molta gent. 

Què creus que té el tarannà de la gent de Solsona que els fa diferents?

La gent d’aquí Solsona crec que és molt autosuficient. Som gent, perquè m’hi incloc, que ens hem hagut d’espavilar molt. Això ha fet que l’ intercanvi amb d’altra gent i altres zones sigui escàs. Aquest fet té coses positives i negatives, com tot. Per això costa tan que una idea nova qualli, que s’oxigeni la ideologia o manera de fer. Les relacions socials són bastant conservadores.

  

 El jovent de la ciutat s’implica d’una manera activa en els activitats que s’organitzen?

La gent jove de Solsona històricament ha encapçalat alguns tipus de protestes sobretot relacionades amb el tema de l’oci nocturn. El problema és que molts cops a l’hora d’asseure’s a una taula no tenen la mateixa iniciativa. S’implica en coses molt concretes: Carnaval, Festa Major i altres fets molt puntuals.
La gent no és més o menys implicada que en altres llocs, perquè n’hi ha on la participació és escassa. El fet que la nostra generació no hem hagut de lluitar per aconseguir segons quins drets ens ha fet tornar còmodes en aquest aspecte.

 La gent que ha viscut tota la vida a Solsona d’una manera o altra han mantingut una relació amb el Claustre. Què és el Claustre avui en dia?

El Claustre ha sobrepassat la dimensió estrictament religiosa per a ser popular i cívica sense deixar de banda la religió. A través de la Vint-i-Quatrena representa un moviment de dinamització de tot el que fa referència a la Mare de Déu, la Festa Major… Molts solsonins tenen una gran estima a la Mare de Déu sense sentir-se cristians.

L’any 2006 es va celebrar el 50è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Aquest fet va marcar molts solsonins. Com ho vas viure tu?

Va ser una festa que va marcar molt. Va sorprendre a tothom el fet que l’any 2006 tota una ciutat es bolqués a celebrar una festivitat com aquesta. Hi van haver molts moments que em van sorprendre i em van causar una emoció especial: la sortida del temple, l’entrada al temple, el ball de l’àliga final… Considero que ha estat el fet més multitudinari en quantitat i qualitat que hi ha hagut a Solsona. No únicament ens movia un sentit religiós, sinó un sentiment de pertinència i d’estima cap al Claustre.

Sovint ens agrada posar-nos en boca la pregunta: Carnaval o Festa Major? Amb quina de les dues opcions et quedaries i per què?

 Amb les dues. Què més bonic que tenir aquesta cara i aquesta creu en una mateixa ciutat? Això és un signe de salut cultural immens. És fantàstic poder gaudir d’una festa majestuosa, simbòlica, i a l’ hivern del seu antònim. Aquesta oposició diametral fa que les dues siguin més boniques.

Pocs dies abans que el papa Benet XVI visités Barcelona va ser escollit Xavier Novell com a nou bisbe de la ciutat. Es va sorprendre el nou relleu?

M’esperava una continuïtat respecte el pontificat del bisbe Traserras. Ara bé, el sorprenent és que la continuïtat vingui de la seva mà dreta, la persona que ha estat més vinculada al seu mandat. Tenim el bisbe més jove d’Espanya que també és prelat de la diòcesi. Jo crec que les diòcesis haurien d’estar encapçalades per gent de la terra. Cal donar-li un vot de confiança.

Què n’opines de l’enorme despesa que va suposar la visita del papa a Barcelona?

Parlar d’això és populista. Són xifres que es donen al ciutadà per fer bullir l’olla. Quan ve qualsevol altre cap d’estat també es fa una important despesa; amb una peculiaritat, que la del papa va generar ingressos.

Fa relativament poc la polèmica relacionada amb la “llei antitaurina” estava en boca de tothom. Què et sembla que s’hagin prohibit els toros?

 Ha estat una mesura totalment populista. Que prohibeixin les “corrides” i que es protegeixin els correbous és totalment incoherent.No és una mesura animalista. S’haurien de posar en judici els dues festes. Les mesures adoptades  són el resultat dels tripijocs de la política catalana que no afavoreixen gens la seva imatge.

 A finals d’aquest mes hi ha convocades les eleccions autonòmiques. Creus que el resultat afavorirà els catalans?

 Pel que diuen els sondejos hi haurà una abstenció elevada. Unes eleccions on el partit guanyador és l’abstenció difícilment afavoriran els catalans. Aquí a Catalunya tenim una tradició de fragmentació de les idees que ens és contraproduent. Hi ah molts partits diferents i entre ells només es diferencien petits matisos.

 Quin és l’estat de salut del nacionalisme català?

Penso que el nacionalisme català, el catalanisme, avui dia no té representants polítics. Llavors, és molt difícil que la gent que se senti catalanista perquè es veuen mancats de lideratge. L’ideari catalanista està massa fragmentat en diferents partits.

La independència de Catalunya la veus com una utopia o com una possibilitat?

Hi ha moltes prioritats abans. Això és voler començar la casa per la teulada. No crec que hi hagi un quòrum suficient d’independentistes. Hauria de ser una cosa unànime. Evidentment crec en Catalunya i amb la Nació Catalana, però les relacions actuals passen per un estat que no tenim i hi ha molts catalans que se senten còmodes a Espanya. Tot i això la independència com a fita de futur i horitzó ha de ser-hi sempre.

 El col·lectiu polític català i espanyol està caricaturitzat a la sàtira televisiva Polònia. Consideres que és adequat que es faci un programa d’aquestes característiques?

Com a personatges públics que són la gent té dret a fer crítica i sàtira.
Crec que Polònia s’ha infantilitzat molt. Ha deixat de banda l’ humor intel·ligent i la sàtira punxent per una mofa fàcil.

Entrant en l’ àmbit dels mitjans de comunicació; per quina de les dues emissores de ràdio catalanes capdavanteres et decantes?

 Són dues opcions catalanes de ràdio de molta qualitat les dues. Jo escolto “Els Matins” però també considero el Basté un professional molt bo.

 Què et sembla la manipulació de la informació que fan els mitjans de comunicació?

És evident que els mitjans reben una noticia i l’han de transformar en un producte. Llavors el ciutadà és lliure de criteri per creure-s’ho o consumir-ho. Actualment és una eina més de consum.

Durant els mesos de setembre i octubre els miners atrapats a Xile ocupaven portades i notícies als diaris d’arreu del món. Et sembla adequat el tractament del tema que van fer els mitjans?

 La catàstrofe de Xile va acabar sent una gran fita per aquell país. No va haver-hi cap víctima i van poder presumir de tenir una tecnologia puntera. Va ser un conte amb final feliç. Els periodistes, com sempre, necessiten inventar-se un entorn, buscar els punts més excèntrics per crear un producte i vendre’l. A partir d’aquí  la gent és lliure de comprar-lo o no.

 Darrerament ha aparegut un fenomen mediàtic anomenat “ Belén Esteban”, què me’n dius?

Hi ha una cadena, que és la italiana, que ha creat un producte. Ha rescatat aquest personatge que havia estat vinculat amb un torero i que ningú sap perquè és famosa. Ho han sabut orientar de tal manera que la Belén Esteban dóna resposta o consol a un sector important de la societat Espanyola. Enlloc de criticar s’hauria d’estudiar el perquè d’aquesta situació realment preocupant.

Solsona  12 de novembre de 2mil10

Voldria donar les gràcies al Pere per haver-me dedicat una estona per respondre aquestes preguntes perquè sé que la seva agenda està molt plena.

Gràcies amic! 

#il·lusió#