Avui les portades dels diaris esportius feien esment del resultat i de les declaracions dels entrenadors després del partit. Guardiola, seguint fidel al seu bon fer, dedicava la victòria a Cruyff i a Reixach, i deia que la victòria aconseguida era la continuació d'una filosofia que ells dos havien començat. Humilitat, humilitat i més humilitat.
Per altra banda, Mourinho deia que era fàcil digerir la derrota perquè el Barça havia jugat molt bé i que quan et feien cinc gols no calia plorar. Estic convençuda que ni ell s'ho creu. Que l'etern rival te'n clavi cinc en un partit on no has pogut ni jugar a futbol i la superioritat de l'altre ha estat aplastant ha de coure i molt. Però bé, ja se sap que Mourinho és un geni del teatre i de dir allò que ni ell es creu. Potser hauria de plantejar-se la seva vocació professional vertadera... i més tenint en compte que té deu pallassos teatreros a disposició ( el Casillas és l'únic que se'n salva), podria ser un bon inici per a una companyia de teatre amateur, no?
El Madrid té bons jugadors a la seva plantilla. Negar-ho seria un error. El problema és que té un conjunt d'estrelles individuals que a l'hora de jugar en equip i cedir el protagonisme als altres no ho saben fer. El Barça és tot el contrari. Té bons jugadors i entenen què significa jugar en equip, van tots a la una. Quan Cristiano marca un gol automàticament es posa a córrer com un boig amb els braços oberts picant-se al pit i esperan que el públic l'aclami. Rarament el veurem abraçar-se amb els seus companys d'equip. Quan un jugador del Barça fa gol, sigui qui sigui corren a abraçar-se tots plegats.
Aconseguir que una plantilla formada per gent tan jove vagi a l'unison és obra d'un gran geni que es diu Pep Guardiola. Entrenador, psicòleg i amic; així podríem descriure en Pep. Ha aconseguit inculcar uns valors tan humans als seus jugadors que tot i sabent que són el millor equip del món segueixen treballant cada dia per aconseguir ser una mica millors. Treballen amb constància, dedicació, esforç i brolla humilitat per totes bandes. En Pep els coneix perfectament i sap què li convé a cada un d'ells. Això té un mèrit increïble. Des de fa quatre anys estic a l'equip tècnic del meu club de patinatge i aconseguir conèixer tan bé els teus esportistes costa i molt. Saber què els has de dir en cada moment i com fer-ho no és gens senzill. Per moltes classes de pedagogia que facis en els cursos de tècnic, cada persona és diferent i has d'anar traient-te de la màniga allò que et resultarà més adequat i eficaç.
La manera en què els jugadors aprecien Guardiola tamé es va fer evident ahir a la nit quan Ronaldo va etzibar-li una empenta. Iniesta immediatament estava plantant cara al maleducat portuguès, Valdés va atansar-se allà per encarar-s'hi d'una manera menys pacífica i molts altres jugadors blaugranes van anar a defensar-lo. Guardiola és un més de l'equip.
Un equip que guanya i perd amb humilitat. Un equip de gent molt jove que toca de peus a terra en tot moment. Un equip que sempre aspira a més. Un equip que no falla. Un equip de persones. I tot això sota les instruccions d'un gran mestre que es diu Pep Guardiola.
GRÀCIES PEP!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada