Titolins 2010 a Saragossa

El passat dimecres 13 d’octubre, les pubilles i heureus de títol nacional 2010 acompanyats per membres del foment de les tradicions catalanes i familiars vam assistir a la tradicional “ Ofrena de les Flors” que es fa a Saragossa en motiu de les festes del Pilar.

A quarts de dotze del matí, les diferents cases regionals i casals es van reunir a fi de realitzar un recorregut pels carrers de la ciutat que els conduiria fins a la catedral, on es feien les ofrenes. Els representants catalans vam formar part de la comitiva acompanyant els membres de la Casa Catalana de Saragossa, conjuntament amb una colla de grallers, i anàvem darrere la Casa Regional d’Andalusia. Mentre feiem camí fins arribar a la catedral vam fer algunes ballades de sardanes al mig dels carrers de la capital aragonesa; segons diuen, va ser la primera vegada que es va realitzar la tradicional dansa catalana en aquest indret. Un cop dins la catedral, el bisbe va fer esment de la nostra presència i també va fer referència a la nostra patrona, la Mare de Déu de Montserrat, així com també a la dificultat de cantar el virolai en català. Acte seguit vam ser conduits cap a l’Ajuntament de la ciutat on ens va rebre l’alcalde després dels pertinents discursos.

Després vam desplaçar-nos cap al local del Casal Català on vam dinar tots plegats. Ens va sorprendre la immensa quantitat d’activitats i actes que s’impulsen des d’allà a fi de vetllar per la nostra cultura. Havent dinat l’hereu i la pubilla de Catalunya d’enguany , Marc Francesch i Carla Galiot, van ser entrevistats via telefònica per l’emissora RAC1.

La valoració de la jornada va ser molt positiva, la gent de Saragossa ens va acollir de tal manera que ens vam sentir com a casa. També ens va sorprendre molt gratament veure tantíssima gent de diferents llocs de l’estat aplegada que es sentia orgullosa de les tradicions de llurs territoris i alhora mostrant un gran respecte pels demés.

29-S

La jornada de vaga general d'aquest 29 de setembre ha culminat amb una gran marxa pels carrers de Barcelona que ha aplegat unes 400.000 persones segons els sindicats

Catalunya s’ha llevat aquest dimecres amb un ambient de dia festiu considerable. Carrers buits i silenci generalitzat ha sigut el més destacat durant les primeres hores del dia a la capital catalana. Però també hi ha hagut altres conseqüències de la jornada d’aturada general d'aquest 29 de setembre: la pràcticament total aturada dels serveis de mobilitat, l’alteració de les emissions habituals dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el manteniment de l’emissió habitual en els mitjans privats, l’afectació en els serveis sanitaris i educatius del conjunt del país o l’aturada generalitzada en un sector, l’industrial, amb molta força sindical.
Ja a la tarda, a aquest seguiment s’hi ha afegit la protesta de milers de treballadors, que s’han manifestat en les marxes convocades a diverses ciutats del país com Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa o Sabadell.

Serveis de mobilitat
El dels serveis de mobilitat ha sigut un dels sectors més afectats per la convocatòria de vaga general d’aquest dimecres, tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com a la resta del Principat. Per a la jornada d’avui, el Departament de Treball i els sindicats convocants de l’aturada havien dictaminat uns serveis mínims del 25% a Metro, autobusos, tramvies, Ferrocarrils de la Generalitat i línies de Rodalia únicament per a les considerades “hores punta”. Això s’ha traduït en què de 6:30 a 9:30 del matí i de 17 a 20 de la tarda els transports públics hagin ofert una quarta part del seu servei habitual i que, durant la resta del dia, hagin tancat les seves portes seguint l’aturada general.

Mitjans de comunicació: Catalunya Ràdio i RAC1
Catalunya Ràdio, així com els grup de mitjans pertanyents a la CCMA, és una de les moltes empreses que han patit de ple aquesta vaga amb els pertinents serveis mínims acordats entre el comitè d’empresa i la direcció de l’emissora. Així ho explicaven en dues entrevistes concebudes a estudiants de l'Autònoma (UAB) els periodistes de Catalunya Ràdio Manel Fuentes i Jofre Llombart, director i coordinador del magazine matinal de l’emissora, respectivament.

Per altra banda, RAC1, la ràdio privada amb més audiència de Catalunya, va aprofitar la jornada de vaga general del 29 de setembre, per a treballar més que ningú ja que tan sols un dels seus treballadors va fer vaga. Fins i tot, part de la plantilla del cap de setmana es va sumar a l’equip durant aquell dia que es portava preparant des de feia més d’una setmana amb l’objectiu d’oferir tota la informació de la jornada als seus oients oferint així una programació de servei.

Sanitat: Hospital General de Catalunya
Mentre els piquets barraven el pas als treballadors de grans empreses, als hospitals de l'àrea metropolitana hi havia plena normalitat pel que fa a la plantilla de treball. La única anormalitat va ser, en el cas dels hospitals de la perifèria de la capital, el nombre de pacients. És el cas de l’Hospital General de Catalunya, situat al terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Les plantes restaven pràcticament buides, simplement ingressats i les seves famílies i es que la dura restricció dels transports públics i la por a possibles piquets a les carreteres que envolten les clíniques, van fer que la majoria dels pacients optessin per cancel·lar les seves visites.

Indústria: CIM Vallès
Els piquets dels sindicats s'han trobat al CIM Vallès des de les 12 de la nit i han començat a bloquejar-ne l’accés. En les primeres hores del matí, els camions de mercaderies no han pogut accedir al CIM a causa del bloqueig dels piquets i es s'han començat a acumular fins que, de tant en tant, els piquets en deixaven passar uns quants, acord al qual havien arribat amb la policia. Dins el poble de Santa Perpètua de Mogoda, on es troba aquest centre industrial, l’aparença era la d’un dia festiu amb la diferència que les botigues tancaven i obrien per temor als piquets. A primeres hores de la tarda, es va restablir la normalitat.

Marxa sindical: Manifestació de CCOO i UGT a Barcelona
La manifestació, que va comptar amb la participació d'unes 400.000 persones, s’inicià a les sis de la tarda a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. La comitiva de manifestants amb el lema “ Així no!” va recórrer el Passeig de Gràcia fins arribar a Plaça Catalunya, on Gerard Quintana (conegut cantant i compositor) va fer la lectura del manifest que tancava l’acte.

Sindicats mediàtics

A diferència d’altres vagues generals, aquesta ha estat protagonitzada per la polèmica creada entorn del paper dels sindicats i la seva legitimitat alhora de representar la classe obrera i actuar en nom seu. Sindicalistes i obrers tenen diferents opinions al respecte i mostren el contrast existent entre els dos col·lectius, això sí, coincidint en el mal paper del govern i la necessitat de canvis importants.

reflex curiós

El dimecres passat vaig assistir per primera vegada a una vaga general. M'esperava un ambient més caòtic, ple de cotxes de policia amunt i avall, gent esverada per tots cantons,... allò que havia vist a la televisió que es fa per les vagues. Després de l'experiència, m'he adonat que els dos minuts de notícia de la "caixa tonta" arrepleguen i sintetitzen al màxim tots aquells aldarulls que han anat succeint al llarg del dia,de tal manera, que sembla que la jornada hagi estat un seguit de trepidants esdeveniments, quan realment - en molts casos- només es tracta de fets " aïllats".
La major part del dia va transcórrer sense gaire enrenou. Al matí, mentre els metros i ferrocarrils complien serveis mínims, les estacions estaven plenes de gent que anava a treballar; ja sigui perquè els obligaven o bé perquè " aquella absurda vaga tampoc solucionaria res". Els mitjans de comunicació se'n van fer un tip d'ensenyar imatges de les estacions més concorregudes pràcticament buides... la situació a les set del matí era un xic diferent.
El dia després de la vaga es repetien una vegada i una altra imatges on alguns piquets obligaven a tancar botigues; vàndals ,que aprofiten qualsevol motiu per fer malbé béns públics, fent-ne de les seves, gent tallant la circulació de carreteres... el que no vaig veure, o almenys donant-hi una importància relativa, són tots aquells llocs on la jornada avançava amb normalitat: botigues obertes, gent anant a treballar, nens anant a l'escola... deu ser que convenia mostrar a tort i a dret que la vaga havia estat un èxit.
Cada vegada sóc més conscient del gran poder de manipulació que tenen els mitjans. És penós que els interessos econòmics i polítics trunquin i alhora emmascarin el dret a la informació que hom tenim.
És com si mirés el què vaig viure aquell dia a través d'un mirall, i el reflex obtingut no fos ben bé el mateix, un reflex manipulat, boirós... un reflex curiós.

Manifestació 29-S

El dimecres passat, 29 de setembre, en motiu de la vaga general els sindicats CCOO ( Comissions Obreres), UGT ( Unió General de Treballadors) i altres minoritaris van convocar una manifestació a Barcelona.

La manifestació s’inicià a les sis de la tarda a la confluència de Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal. La comitiva de manifestants amb el lema “ Així no!” va recórrer el Passeig de Gràcia fins arribar a Plaça Catalunya, on Gerard Quintana (conegut cantant i compositor) va fer la lectura del manifest que tancava l’acte.

Durant el transcurs de l’efemèride, que va comptar amb una participació d’unes 400000 persones segons els sindicats, els mossos d’esquadra vetllaren la manifestació a fi d’evitar posibles aldarulls. Val a dir que les intervencions per mantenir l’ordre van ser minses; la més destacada fou quan en acabar la lectura del manifest un col·lectiu intentà arribar on s’estaven els polítics i autoritats presents a la convocatòria.

Segons Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT, “la manifestació vol mostrar el rebuig a les polítiques i reformes laborals que suposen un retrocés pels joves, ja que els volen convertir en eternament precaris i als nostres pares perquè es volen carregar el treball fix de tota la vida. Per tant, és una vaga general per la dignitat de tots els treballadors i treballadores i contra les polítiques liberals autonòmiques del govern. Creiem que amb aquesta vaga general el que hem d’aconseguir és que es facin polítiques realment d’esquerres, i que per tant, els que han provocat la crisi, que són els rics, la paguin.”

“ La vaga ha estat un èxit; un èxit la resposta de la gent treballadora, dels sindicats, de la ciutadania a una agressió sense precedents i davant de la por s’ha posat la raó. I la raó de fer codificar al govern unes mesures injustes, insolidàries que ha de rectificar perquè l’atur no es resol amb aquestes mesures sinó creant ocupació” declarà  Jordi Miralles, número 1 en les llistes d’EUiA, molt satisfet de la adhesió per part dels ciutadants a la protesta.

Gerard Quintana, lector del manifest es mostrà optimista davant un futur incert “ les solucions no són mai senzilles, ni sorgeixen amb un dia; són fruit de moltes tensions i de vegades de concessions per moltes parts. El que sí és cert, és que si hi ha una solució possible passa per recuperar la internacionalització del moviment obrer perquè durant molts anys aquesta va ser una força gran del treballador.”

aproximació a la realitat

Feia dies que pensava que havia de trobar un moment per escriure el blog, però m'era bastant impossible.
Diemcres vaig tenir la sort de palpar de primera mà una de les possibilitats que m'ofereix estudiar periodisme. L'experiència va ser molt gratificant. Enquestes. Et trobes gent que té la necessitat de respondre allò que els demanes i a més a més explicar-te mitja vida. Com pot ser que en un món ple de lligams i relacions socials encara hi hagi gent que necessiti ser escoltada amb urgència? D'altres que paguen el mal humor del dematí amb el primer que se'ls atansa. Uns que  creuen que simplement per tenir un mòbil d'última generació i dur alguns anys més que tu exercint poden engegar-te a fer punyetes quan els ve de gust.Entrevistes. No hagués dit mai que una càmera seria capaç de condicionar tan notòriament l'actitud d'una persona. Grans professionals i alhora mediocres. D'altres que recorden els seus primers anys d'universitari  i t'entenen, t'estenen la mà. Manifestació. En un principi semblava més una festa, o un concert d'Ska-P. Radicalisme compartint espai amb gent que estava per allà " per fer alguna cosa". Al final, no podien faltar les empentes i esbalots; tot un clàssic.

Un dia... diferent, potser? La primera aproximació a la realitat del nostre entorn des de la perspectiva de periodista.

Sona "bolígrafs, naus, rodes" de Roger Mas

convertir uns instants en quelcom etern

Porto més de vint-i-quatre hores intentant assimilar el què va passar a Figueres, afegint gent al facebook, penjant i descobrint fotos que ni tan sols sabia que existien... Des que m'he llevat que duc posada una rialla d'orella a orella. Aquells que pensen que estic mig tocada del bolet avui tenen l'excusa perfecte per reforçar la seva teoria. No em preocupa, hi ha moltes maneres d'entendre la felicitat.
Tinc tantes ganes de retrobar-los a tots plegats i gaudir de tants moments bonics vora seu...
D'aquest cap de setmana passat me n'enduc una colla d'amics fantàstics, una experiència que marcarà un abans i un després remarcable, petits instants que ens agradaria poder guardar dins una capseta a la nostra tauleta de nit. No deixaríem que ningú l'obrís i quan estiguessim tristos l'obriríem i la felicitat que hi ha allà guardada ens ompliria.
Els moments d'ahir ja són guardats al fons del cor, Figueres2010 per semprealcor...
M'agradaria explicar una miqueta com són la gent que m'he trobat per allà; ja no dic del tot perquè són tan grans que no podria.
EL Jordi, l'Hereu del millor poble de Catalunya, com diu ell és capaç d'arrencar-te un somriure en els pitjors moments; no en tinc cap dubte. Quan menys t'ho penses arriba vestit de gala amb una corbata del micky mouse trencant esquemes.
L'Alba i l'Albert de Seva... quines grans persones. Em van abraçar dalt aquell escenari de les rambles de Figueres quan més ho necessitava.
El Carles de St.Pol, ell i els seus menús infantils. Quan menys t'ho esperes apareix amb la seva corbata al cap i amb unes sabates de taló amb les que jo no podria donar ni quatre passes.
L'Esteve, aquell company encisador que només estant per allà em dóna una seguretat increïble, és fantàstic.
El Martí d'Arenys, el rei de la festa. Sense ell la nit de dissabte no hauria estat la mateixa, ni de bon tros.
L'Aleix, mai oblidaré que vaig endinsar-me en aquest món de bracet amb ell a l'entrada del teatre Jardí... el meu assessor personal, hehe. em va cuidar en tot moment.
El Carles de lleida! mil Gràcies per ser-hi...
L'Alba i la Maria, per haver fet pinya... i per acompanyar-me aquest cap de setmana tan especial. Dissabte vam acabar amb els peus destrossats de ballar els èxits de l'estiu dels anys 2000 com a mínim, jeje.
La Míriam de Ripoll i les seves xiruques... quina passada de noia.
El Pau, el meu Hereu... com es pot fer estimar tant... és diferent.
El Jordi, fan del Roger Mas! un altre solet molt gran!
La Júlia, una noia admirable... m'he quedat amb els ganes de  no poder compartir amb ella moltes més coses. Espero veure-la aviat.

La llista seria interminable... tots ells han fet que aquest cap de setmana sigui tan especial. Estic segura que d'aquí sortiràn amistats d'aquelles que duren per sempre...


Està sonant " El secreto de las tortugas"de maldita nerea

Títols Nacionals 2010



 El meu hereu i jo

Pubilles

FIGUERES 2010

Figueres 2010.

Fa una estona que he arribat a casa i ara des de la serenor del silenci em disposo a fer balanç de tot el que he viscut aquest cap de setmana.

L'escalf humà que he rebut per part d'hereus i pubilles d'arreu i els membres organitzadors no té preu. Han fet que em sentís com a casa.
A l'arribar, recordo que estava un xic desorientada vora la taula d'acreditacions. Se'm va atansar l'Aleix i de bracet  va començar a endinsar-me en aquest gran món ( te'n dec una! )
Ahir mentre esperava que em toqués entrar a fer la prova oral vaig tenir la sort de poder conèixer un seguit de persones meravelloses. Totes elles neguitoses, potser conscients del què representava plantar-se davant el jurat uns moments més tard.
Quan em va tocar a mi, vaig deixar els nervis al llarg d'aquelles escales ( que amb els talons mataven). Em vaig asseure i aquelles cares afables em van permetre parlar com ho hagués fet a casa, amb els amics... des d'avui tots ells formen part de la meva família del pubillatge.
Mil gràcies per haver confiat amb mi. Prometo no decebreus.

A la nit el sopar de gala va ser com submergir-se en els pel·lícules que fan el diumenge a la tarda per la tele; una sala gran, plena de gent mudada i una gran festa. La nit d'ahir no té paraules. Si al llarg del dia el meu cervell intentava recordar noms, somriures, mirades, persones sense parar durant la vetllada la cosa es va exagerar. Les paraules de comiat dels títol 09: entranyables. Em sap greu no haver tingut l'oportunitat de compartir més temps de pubillatge amb ells... ens han deixat el llistó tan alt! Ells són la utopia a la qual hem d'aspirar, un exemple a seguir i alhora els nostres amics.
Quan em posava al llit després de la festa, sabia que havia viscut un dia magnífic, però que els moments realment especials encara havien d'arribar.

Descriure aquest matí és realment complicat. No perquè sigui buit de contingut, ni molt menys, sinó perquè quan sents quelcom tan gran i alhora íntim les paraules sempre queden lluny del què realment vols dir. Dient que sóc molt feliç m'hi atanso.
Si m'hagués de quedar amb tres instants màgics de l'acte del matí serien: quan la Júlia m'ha posat la banda,, les moltes abraçades dalt l'escenari i la primera foto dels nou nous títols.

La son comença a apretar i cada vegada em costa més dir el que vull dir...
He tingut la sort de conèixer moltíssima gent encantadora, gent que estima el país, la terra i les nostres tradicions; he tingut la sort de fer molt bons amics.

Ara toca descansar i assumir-ho tot plegat. Tenim un any per gaudir d'aquest regal que ens han fet. Hem d'estar a l'alçada i treballar per aquesta Catalunya que ara més que mai ens necessita.
Jordi, Lorena, Laia, Enric, Míriam, Joan, Clara i Marc, estic convençuda que ens en sortirem!


Sona País petit de Lluis Llach.