El dimecres passat vaig assistir per primera vegada a una vaga general. M'esperava un ambient més caòtic, ple de cotxes de policia amunt i avall, gent esverada per tots cantons,... allò que havia vist a la televisió que es fa per les vagues. Després de l'experiència, m'he adonat que els dos minuts de notícia de la "caixa tonta" arrepleguen i sintetitzen al màxim tots aquells aldarulls que han anat succeint al llarg del dia,de tal manera, que sembla que la jornada hagi estat un seguit de trepidants esdeveniments, quan realment - en molts casos- només es tracta de fets " aïllats".
La major part del dia va transcórrer sense gaire enrenou. Al matí, mentre els metros i ferrocarrils complien serveis mínims, les estacions estaven plenes de gent que anava a treballar; ja sigui perquè els obligaven o bé perquè " aquella absurda vaga tampoc solucionaria res". Els mitjans de comunicació se'n van fer un tip d'ensenyar imatges de les estacions més concorregudes pràcticament buides... la situació a les set del matí era un xic diferent.
El dia després de la vaga es repetien una vegada i una altra imatges on alguns piquets obligaven a tancar botigues; vàndals ,que aprofiten qualsevol motiu per fer malbé béns públics, fent-ne de les seves, gent tallant la circulació de carreteres... el que no vaig veure, o almenys donant-hi una importància relativa, són tots aquells llocs on la jornada avançava amb normalitat: botigues obertes, gent anant a treballar, nens anant a l'escola... deu ser que convenia mostrar a tort i a dret que la vaga havia estat un èxit.
Cada vegada sóc més conscient del gran poder de manipulació que tenen els mitjans. És penós que els interessos econòmics i polítics trunquin i alhora emmascarin el dret a la informació que hom tenim.
És com si mirés el què vaig viure aquell dia a través d'un mirall, i el reflex obtingut no fos ben bé el mateix, un reflex manipulat, boirós... un reflex curiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada