Feia dies que pensava que havia de trobar un moment per escriure el blog, però m'era bastant impossible.
Diemcres vaig tenir la sort de palpar de primera mà una de les possibilitats que m'ofereix estudiar periodisme. L'experiència va ser molt gratificant. Enquestes. Et trobes gent que té la necessitat de respondre allò que els demanes i a més a més explicar-te mitja vida. Com pot ser que en un món ple de lligams i relacions socials encara hi hagi gent que necessiti ser escoltada amb urgència? D'altres que paguen el mal humor del dematí amb el primer que se'ls atansa. Uns que creuen que simplement per tenir un mòbil d'última generació i dur alguns anys més que tu exercint poden engegar-te a fer punyetes quan els ve de gust.Entrevistes. No hagués dit mai que una càmera seria capaç de condicionar tan notòriament l'actitud d'una persona. Grans professionals i alhora mediocres. D'altres que recorden els seus primers anys d'universitari i t'entenen, t'estenen la mà. Manifestació. En un principi semblava més una festa, o un concert d'Ska-P. Radicalisme compartint espai amb gent que estava per allà " per fer alguna cosa". Al final, no podien faltar les empentes i esbalots; tot un clàssic.
Un dia... diferent, potser? La primera aproximació a la realitat del nostre entorn des de la perspectiva de periodista.
Sona "bolígrafs, naus, rodes" de Roger Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada