Eleccions 2010

TV3 està fent públics els resultats dels sondejos. Aquests donen la victòria a Convergència, un gran retrocés al PSC i situen el PPC com a tercera força més votada.
Es deia que la baixa participació o abtenció de vot seria un fet clau en aquestes eleccions. Al final, la participació ha rondat el 61% i ha estat més elevada que en les darreres .
A la gent ens encanta queixar-nos i criticar les accions del govern, però quan tenim l'oportunitat de votar i fer quelcom per canviar-ho, per què no ho fem? Trobo patètic que parlar del 60% de participació en unes eleccions es pugui considerar un èxit. Si la democràcia atorga el poder al poble i nosaltres no som capaços d'exercir-lo quin sentit té tot plegat? Ens encanta parlar de drets sense tenir en compte que cada dret comporta un deure.
No he pogut votar jo, em falten dues setmanes per tenir els divuit encara. Si hagués tingut la oportunitat de fer-ho possiblement m'hauria costat molt decidir-me. Em considero catalanista i  no hi hauria cap altra cosa que em fes més il·lusió que poder veure la meva terra, que és Catalunya, lliure i independent. Em sap molt greu la manera en què el tema de la independència ha omplert la boca dels candidats, per bé o per no tan bé, al llarg de tota la campanya. No s'adonen que no només és una paraula que poden utilitzar per bé i per alt? No són conscients que al darrere hi ha un sentiment de pertinença i d'estimació cap a una llengua, una cultura i un llegat històric?

Alguns no s'adonen que no ens poden obligar a ser allò que no volem; no pas per voler dur la contrària sinó perquè no ens en sentim. Per molt que vulgui no em puc sentir espanyola. Legalment ho sóc, però no me'n sento, ni crec que me'n pugui arribar a sentir mai.
D'altres s'omplen al boca parlant d'un independentisme radical, i aquesta no és la solució. Hem de lluitar per aconseguir una Catalunya lliure on hi capigui tothom qui en vulgui formar part. No podem oblidar-nos de que hi ha molts catalans que se senten bé a Espanya i aquesta solució només empitjoraria les coses.
N'hi ha que deuen haver oblidat allò de " la unió fa la força". Si volem arribar a ser una terra lliure les fragmentacions i picabaralles internes no fan res més que debilitar-nos. Hem de fer pinya per poder arribar ben amunt, si hi ha alguna cosa que ens identifica als catalans és aquesta. Fem-ne ús!
Hi ha partits que basen la seva campanya en ridicularitzar l'adversari i remarcar les seves febleses. Quan algú per fer-se valdre ha de recórrer a blasfemar de l'altre és que potser ni ell creu en les seves possibilitats, si és que en té alguna.


Un cop s'hagi acabat l'escrutini possiblement Mas serà el nou president. Potser algú es farà baixar els pantalons per poder manar, no ho sé. Potser seguiran esbarallant-se tots plegats durant quatre anys més, seguiran fent-se retrets, els partits independentistes seguiran fragmentant-se, seguirem acceptant promeses que venen de Madrid i que mai acaben sent veritat, ens seguiran ofegant amb escàndols de corrupció i de mala gestió d'aquests darrers quatre anys,... 


Catalunya no es mereix res d'això.